"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 13 d’agost del 2017

Bolívia dia 21: Copacabana.


























Avui he dedicat el dia a conèixer Copacabana i m'ha sorprés molt gratament. Pensava que seria una ciutat més aviat trista i amb poca cosa a veure, però tot al contrari. Des de ben iniciada la ruta ja he tingut agradables sorpreses que no m'esperava...

Per exemple, trobar-me una gran escultura en roca d'un personatge inca en mig d'un carrer per on mai m'hagués esperat trobar res d'interessant. Allà al mig, sortint de la paret un bon tros i envaint la vorera. Inpressionant! Una mica més enllà, abans d'arribar al rovell de l'ou, en el mateix carrer, m'he parat davant del taller d'un home que reparava barrets, i m'he quedat una estona per veure'l treballar i perquè m'expliqués algunes coses de l'ofici i del costum de les dones de lluir barrets d'aquells tradicionals en forma de bombí.

Anant cap a la catedral, una altra sorpresa. Un munt de cotxes aturats esperant per accedir fins a l'entrada de la catedral perquè el mossen beneïs els seus vehicles. És una tradició d'aquí que no coneixia i que m'ha deixat bocabadat. La gent engalana els vehicles i obren els capos perquè el mossen els beneeixi esquitxant-los amb aigua beneïda. I es fan fotos amb el mossen i el cotxe, i llencen traques i ruixen el cotxe amb cava... Realment sorprenent.

Després de l'espectacle i de visitar la catedral, he pujat fins al cim del Calvari (4.100 m.) on hi ha una figura de la Mare de Déu de Copacabana i on els fidels pugen a encendre espelmes i a deixar-li petites figures simbolitzant allò que desitgen (una casa, un vehicle, diners...). Per accedir fins al pedestal on reposa la figura hi havia una llarga cua d'almenys 200 persones. I gent de totes les edats, tot i que la pujada és força empinada i llarga. Pel camí hi ha tot un grapat de vidents i xamans que a canvi d'uns calerons et legeixen el futur o et treuen els mals esperits i t'inoculen la gràcia de Déu. Fins i tot hi havia una dona que et restregava un porc espí per tot el cos, no sé amb quins efectes... 

I a banda de tots els rituals que he pogut veure i que m'han frapat, cal dir que les vistes de la ciutat, dels voltants, i del llac Titicaca són espectaculars.
 

Catedral de Copacabana.





Vidència a través del paper d'alumini fos.

Espectacular vista de Copacabana des del cim del Cerro Calvario.




El camí cap al cim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada